M'enyoro

M’enyoro de l’enyor
recordant el no res,
i la malenconia mullada de la pluja
m’omple com una alenada de plors.
Una tristor tancada com un puny
i al bell mig del meu ventre, soledat.
Com atrapar un somni en un segon?
m’enyoro d’una tendresa que mai no he tastat,
d’uns llavis que mai no he besat
d’una veu que mai no he escoltat.
M’enyoro de passions que he imaginat,
d’un rostre que cada cop més se m’esborra,
d’unes mans que voleiaven lluny
fent sortir música dels dits.
Mare música!
Gran, interminable, inabastable música!
Fins i tot aquells ulls desconeguts
tenien música.
I jo tinc les venes a vessar de llàgrimes
mentre sento tocar un violoncel.
M’enyoro de l’enyor
i llenço l’ànima
traspassada de dol,
amunt, al cel.

Imatge: Ken Tanaka