La lloba i la lluna: Focs diferents

27 de juny 2006

Focs diferents


Fascinada contemplava les flames, volia atansar-m’hi. M'havia proposat llençar-hi una caixeta de cartró, plena de boletes de paper. Dins de cada boleta havia escrit coses que fan nosa a la meva ànima, de les que simbòlicament em volia desempallegar.
Em fan, feien, faran, una por terrible els petards, i no gosava.
Però el foc em seguia cridant l'atenció amb força.
Tots xerraven al meu voltant, entre espetecs i xiulets de traques, coets, petards i bengales, i quasi bé no els hi parava atenció. Necessitava anar al foc.
Finalment tu m'hi vas acompanyar, no ho sabia que també t'havies proposat fer una cremada simbòlica i em va xocar. I així, agafada del teu braç em vaig aturar davant del foc i vaig contemplar durant uns minuts com una dansarina groga de faldilla taronja feia una àgil pirueta al voltant de la meva caixeta de cartró i l’encenia dibuixant una figura més en la rotllana desigual de flames dansaires, damunt les abundoses brases rogenques que semblaven somriure des de la panxa de les cadires, les portes, les tauletes de nit velles, que cremaven dins el forn del seu gran pit.
D'altres s'unien en grans senyeres esfilagarsades i pujaven rabents cap al cel, enmig de petites fonts d'espurnes grogues.
Una mica més tard vaig descobrir que es tristament absurd perseguir antigues fogueres. Cada nit de Sant Joan te el seu foc, cada etapa de la vida unes ruïnes per a cremar; viure ancorat en les velles fogueres és molt trist. Vaig veure algú que ho feia, i vaig aprendre molt del que crema i el que no crema dins el cor.
Les mànegues es varen posar en marxa per tal de controlar el foc de la plaça, nosaltres havíem d'anar a sopar a un altre lloc, on la dansa d'espurnes i flames no es podria veure. Me'n vaig acomiadar amb un somrís. L'any que ve foguera nova, tot allò que no ens calia conservar ja ho hem apilat per aquesta darrera. Al menys ho hauríem d'haver fet. No serveix més que per fer mal guardar rampoines a l'ànima i per guarir aquests dolors hi ha molts focs diferents.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Les fogueres hi són dia a dia, reptes nous a afrontar, coses per oblidar...
Tan de bó cada nit poguéssim decidir el que no ens ha agradat del dia, llençar-ho a una foguera i fer-ho desapareixer per sempre amb un ruixat d'aigua...
Per sort, per fer-ho tot més fàcil tenim la gent que ens acompanya en el nostre camí, com la persona que et va agafar pel braç, quan menys t'ho esperaves, per ajudar-te a cremar els teus "malsons"...
Petonets Moonsa

7:16 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home