Vull esdevenir fum
Dono cops a la nit
i els estels temorosos
fugen entre espurnes blanques.
La lluna s’ha amagat darrera un núvol
i els mussols fins i tot s’han espantat.
Hi ha tanta ràbia dins del pit
i el desig que se'm posa dins els punys
tancats que es barallen amb la boira.
Hi ha tanta soledat, tant d’abandonament!
Faig por a la vida, quan em veu tant revoltada.
Els somnis m’han fugit
i ara són llums de neó de colors
enmig la fosca
però ja no són meus.
Faig por cridant, com una esperitada
amb la boca oberta com un pou
nua, i silenciosa, perquè els meus crits
no tenen veu.
Esclatarà l’acer dins les meves venes
s’obrirà el cel per a deixar passar
els parracs negres de la meva por.
Vull esdevenir fum,
fum blanc, i gris,
sortint del bell mig de la terra.
no vull més culpes,
no vull més consciència,
no vull més somnis,
no vull més desig,
només vull esdevenir fum
Imatge: DPChallenge
Udolat a la lluna per la Moonsa a les 5:39 p. m.
3 Comments:
No entiendo el idioma Catalán, así que no puedo comentar este poema que sin duda será precioso. Lo que si puedo es felicitarte por este nuevo estreno. Yo tambie´n tengo 4 blogs...por ahora.
Besos y feliz estreno
LLegint han arribat al meu cap infinitud de moments on em sentia així.
Simplement fantastic.
Una abraçada.
Trini gracias por venir. Ya sabes, de todos modos de cuando en cuando me aventuro a traducir alguna cosilla en el otro blog ;)
Gràcies Noira, com sempre, perquè no em sorprèn que hagis sentit coses similars a les que jo sento? ;)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home